Esperàvem el dia de Santa Llúcia perquè ens baixaven, d'un dels altells del traster, la capsa del Nadal.
De dins hi trèiem les figuretes del pessebre, la cova, el pont. Algunes garlandes, bitlles de colors i unes llesques de suro.
La meva peça preferida era un arbre amb les branques cobertes de menudes boletes de color de rosa, simulant una prunera en flor, potser. A mi em semblava una joia i em sentia feliç de poder-la plantar al bell mig de la taula, entre els horts, vora el riu de paper de plata.
No recordo què més hi havia, a la capsa, però sí recordo la seva peculiar olor, quan l'obríem. I l'alegria compartida amb la meva germana en retrobar, un any més, les purpurines que ens meravellaven.
La memòria se m'enfila a l'altell i cerca la capsa del Nadal. Em deixo guiar per l'olor i treno novament garlandes d'il.lusió que brindo a la memòria de la meva germana, perquè vull fer-la present aquests nadals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada