La plaça és, també, un magnífic mirador sobre l'arbreda del passeig, la badia amb les seves platges i, al fons, les muntanyes per on es pon el sol.
Aquesta tarda m'ha vingut a la memòria la barana de ferro on ens recolzàvem per admirar el capvespre, sempre sorprenent des de la plaça: un cel encès darrera les muntanyes i un rosa nacarat al port. De tan preciós, ens feia riure.
Com un eco retornen, desordenats i sense relat, fragments d'aquells moments al mirador. Tardes d'agost que vam viure juntes. Enyoro la seva companyia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada