Ens agradava aprofitar aquest dilluns de festa a la ciutat per anar juntes a voltar per algun lloc proper, on fos dia feiner. Anàvem en tren i, sense massa plans al cap, fèiem de turistes casuals.
Però l'any passat, la fatalitat va capgirar les coses.
Érem a casa i, tot d'una, es va obrir una porta que ens abocava a un congost hostil i estrany. Aleshores, acompanyant les nostres passes les passes d'ella, vam començar a davallar lentament i amb resignat temor, l'únic sender possible.
Aquest matí he caminat pel Collserola, brodant itineraris dolorosament nous.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada