L'hora de la migdiada. La tarda pesa com una llosa calenta. A casa, persianes abaixades, obrint una finestra aquí i una altra allà, s'escola un airet suau, carícia que encén la memòria distreta i, per la vibració cordial que sento al pit...
Però ara irromp la veu impertinent del televisor d'algun veí! L'instant ha quedat trencat.
Me'n vaig a la manifestació. Potser no farà tanta calor com em temia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada