Pati, terrassa o jardí. I, si no, finestres obertes: la revetlla no vol cases tancades. Garlandes als estenedors. Sisplau, un xic de fresca, a l'hora dels petards.
Cava i coca, la de fruita i la de llardons.
Fogueres (què bonica la flama que davalla del Canigó i encén entusiasmes festius)
Amics o família o totes dues coses, sovint combinen bé.
De petits, no hi havia revetlla sense terrat, des d'on admiràvem, a mitja nit, el castell de focs.
Vam perdre el terrat i amb el pas dels anys ens vam retrobar al seu pati, on ella ens convocava per estrenar l'estiu.
Aquesta revetlla de Sant Joan, el primer sense ella, farem un sopar tranquil, finestres obertes, mentre sentim com la ciutat fa petar les traques saludant l'estiu. Encendrem l'espelma del seu recordatori, minúscula foguera casolana i brindarem en la seva memòria. La farem present en el dringar de les copes i direm el seu nom amb molt d'amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada