Són com de fireta, com aquelles joguines de cartró improvisades i provisionals que, malgrat tot, ens feien feliços perquè ens permetien somniar i assajar allò que volíem ser.
Una barca, un castell, una cuineta, un cavall... El cartró no ens decebia gens. Sabíem que era cartró, ningú no ens enganyava. Nosaltres hi posàvem il.lusió, voluntat de jugar i entre tots anàvem construint un relat canviant, mòbil, integrador, poètic... I contents, perquè era la nostra història.
També ens engresquen, avui, aquestes urnes de cartró!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada