Escolto els meus nebots, joncs que es redrecen vigorosos després de la tempesta.
Quin misteri la vida i la joventut. Admirables els múltiples camins per destil.lar el dolor i l'absència. La joventut empeny i transmuta els estrips de l'esfondrament en nous teixits de colors virolats.
Quin misteri la vida i la joventut. Admirables els múltiples camins per destil.lar el dolor i l'absència. La joventut empeny i transmuta els estrips de l'esfondrament en nous teixits de colors virolats.
Ni oblit ni resistència. Una saba poderosa i creativa, capaç d'impulsar nova vida.
Els ulls dels meus nebots, plens de projecte, em desvetllen una tendresa infinita que procuro amagar sota un somriure còmplice i confiat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada