Un altre dilluns. La tardor avança, discretament.
Vaig a treballar, prenc el cafè en bona companyia i torno a casa tot passejant, amb les mans a les butxaques.
Miro els arbres dels carrers, ja grocs o sense fulles, recullo bocins de conversa que aviat s'esvaeixen, saludo al botiguer del xamfrà.
Tot d'una, la melodia d'una veu que passa, l'olor de la castanyera o algun reflex que no sé precisar em fan recordar la meva germana.
Acullo amb tendresa aquest pensament i somric al record, amb les mans a les butxaques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada