Corríem feliços amb el vent xiulant-nos a les orelles, saltant els bassals del passeig.
El cel amuntegava grisos que el mar diluïa en verds. Ones de llevant, dibuixant llargues espirals blanques, cantaven poemes tristos.
Un esbarzer de branques nues oferia repòs al vol d'un gafarró...
Aquest matí, a la platja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada