Ens van fer la primera foto. Acabaves de néixer i jo et mirava, des dels meus petits tres anys, seriosa.
Repassàvem l'àlbum i rèiem del meu perfil interrogant: i a partir d'ara, què? sembla que pensi, amb un xic d'aprensió.
Eres tan menuda! Al teu costat, jo em veia molt gran.
Aviat et vaig adoptar, per sempre.
En una altra foto. Pocs mesos més tard, tu ets una boleta riallera ajaguda al bressol i em mires entusiasmada. Jo ric a la càmera, amb la meva primera i novíssima cartera per anar a escola.
I ara penso, mirant el teu mirar, que potser tu em vas adoptar abans, sense condicions.
Sense tu, jo no haguera esdevingut el que sóc avui. Sense tu, continuo el meu viatge (on és la meva cartera?) i allò que seré a partir d'ara es construirà al voltant de la teva absència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada