Miro la flama tremolosa créixer amunt, intermitent, a glops de plasma, panteixant.
Deixo que l'espelma cremi tota la cera olorosa fins que ja no queda ble i la flama minva i esdevé un sol punt blau, com un estel de lluents anells incandesents.
Acompanyo la lenta extinció de la flama, fins al seu darrer batec.
Aviat encendré una nova espelma. Repetiré el gest. Cercaré consol a recer de la metàfora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada