Massa soroll. I massa paraules que, com una nosa, acaben amuntegades enmig de la tarda. Quan finalment s'allunyen, el buit que deixen s'omple d'un silenci líquid i transparent.
No és fàcil nedar en aquestes aigües, de seguida et sents inquieta...
Però val la pena capbussar-s'hi i deixar-se endur per corrents profunds fins a desconegudes sales submarines on tal vegada hi hagi algun tresor amagat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada