Fer endreça d'armaris m'ha dut tot el matí. No perquè hi hagi molta feina a fer, sinó perquè hi ha coses que reclamen atenció. Hi ha peces que t'interroguen i els dubtes s'obren camí en forma de records que també volen el seu espai de temps i dedicació.
Quan acabo de fer endreça i torno a tancar l'armari em sento més lleugera, com si hagués complert amb un ritual de purificació. Totes les emocions que per una estona voleiaven com papallones inquietes ara han tornat als calaixos perfumats amb aromes d'esperança renovada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada