Les cases són un mirall o potser l'altaveu d'aquells qui l'habiten?
He caminat per un carrer de cases bessones, idèntiques, repetides un munt de vegades.
Hi he cercat alguna cosa que les distingís l'una de l'altra, que les fes úniques com ho són, sens dubte, les persones que hi viuen.
Les olors, el color de la roba estesa, la música o les veus o el silenci...
Hi ha cases que riuen, d'altres semblen plorar. Hi ha cases tancades que conserven viva la cura d'unes mans amoroses. N'hi ha d'abandonades tot i estar habitades.
Les cases són metàfora o metonímia de nosaltres mateixos?
Això té molt nivell!!!
ResponEliminaEntres al tercer mes. Enhorabona per la constància!!!