Em retrobo amb els teus mails i ressegueixo els fils de les
converses que, fa poc més d’un any, encara compartíem.
Peces de patchwork on cada retall té la seva història.
Finestres obertes a la teva veu, fragments d’una cançó interrompuda.
Què estrany és, encara, aquest silenci!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada