Vam començar posant una finestra i la casa va pujar sola, al seu voltant.
De seguida els somnis hi van fer niu, mentre la il.lusió, tan fèrtil, arrelava pels racons i obria unes flors que ho perfumaven tot.
Nosaltres deixàvem que els pins entressin per la finestra i ens fessin pessigolles a l'hora de la migdiada.
Era una casa petita, on hi cabien grans esperances. Si mai me'n faltessin, allà a la finestra les retrobaria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada