Pel camí de ronda, com si féssim un repunt, aquest matí ens hem arribat fins al far. La tramuntana aixecava crestes blanques per tota la badia.
A la tarda, però, s'ha cansat de bufar i aleshores feia calor.
Hem buscat les ombres, riera amunt, fins el safareig dels afores del poble. Allà no arribava la veu del mar.
La tarda quieta.
Sols el cant de dos ocells.
Goig del silenci.
Per si de cas i perquè no se'ns emportés el vent ja havíem tirat l'Àncora...
ResponEliminaBen cert, ben cert! I en un bon lloc, per cert...
Elimina